|
Història i Palmarès |
Els inicis (1977-1984). Del Col·legi al Club
L´any 1977, un grup de pares del Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau de la ciutat de Tarragona, encapçalats per Alfonso Periáñez, decideix fomentar la pràctica del voleibol.
A la temporada 1979-80, l´equip infantil masculí del Col·legi assoleix el Sots-campionat de Catalunya (foto). Aquest èxit i el gran nombre de practicants en edat escolar fan que, el 23 d´abril de 1982, dins del propi Col·legi, es formalitzi l´Acta Constitucional del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau.
Durant els dos anys següents, es compaginen les competicions escolars i federades, utilitzant les instal·lacions esportives del Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau gràcies al suport de la seva Associació de Pares, del seu Claustre de professors i de l´Ajuntament de Tarragona. (fotos)
El palmarès d´aquesta etapa contempla 11 títols escolars (7 de masculins i 4 de femenins), 2 Sots-campionats escolars de Catalunya i, a nivell federat, 11 Campionats provincials (a les categories cadet i juvenil, tant masculina com femenina). (foto)
Del primer equip a la Lliga Acevol (1984-1996)
A l´any 1984, es constitueix el primer equip Sènior Absolut, sota la direcció de José Ángel González. L´equip assoleix, dins de la seva primera temporada, el Campionat Provincial i l´ascens a la 3ª divisió. (foto)
A la temporada 1985-86, l´equip queda campió imbatut de 3ª Divisió i juga, per primera vegada, la fase d´ascens a 2ª Divisió. Ascens que s´assolirà a la següent temporada, la 1986-87 (foto). La nova categoria genera un nou problema al Club, que fins aleshores continuava competint i entrenant a les instal·lacions del Col·legi públic, en exigir una pista coberta per a la celebració dels partits. Aquest fet va provocar que l´equip hagués de buscar un pavelló per a poder competir. La manca de recursos obliga a adoptar solucions sempre provisionals. S´ha d´abandonar el barri de Sant Pere i Sant Pau per a jugar els partits i els pavellons no són sempre els més adients, com la temporada que es va fer servir una discoteca de El Morell (Tarragonès).
Amb aquests inconvenients, a les següents temporades no s´assoleix cap ascens, tot i que es consolida l´equip a 2ª Divisió. Tanmateix, durant aquest període, es reforça la base del Club amb equips infantils, cadets i un excel·lent juvenil. A més a més, es creen Campus i Escoles de Voleibol que ajuden a difondre aquest esport (foto). L´any 1990 s´inaugura, finalment, el Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau i l´equip torna a competir al seu barri. (foto)
La temporada 1991-92 suposa el campionat de 2ª Divisió i l´ascens a 1ª Divisió en superar el play-off que es va disputar, precissament, al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau (foto). A la nova categoria l´equip comptarà per primera vegada amb dos jugadors estrangers: Oleg Gubarev i Ilmers Naglis. (foto)
Amb el suport de l´Ajuntament de Tarragona, el Club continua amb la seva tasca de formació i difusió del voleibol, així com la competició a tots els nivells, aconseguint dos Campionats de Catalunya consecutius (1993-94 i 1994-95) a la categoria cadet masculí, base del futur equip juvenil que aconseguiria el Campionat d´Espanya. (fotos)
La temporada 1995-96 esdevé històrica per a la jove institució. Sota la direcció de Vladimir Bogoevski s´assoleixen la Lliga Catalana, el campionat de 1ª Divisió i l´ascens a la Divisió d´Honor, la màxima categoria del voleibol estatal, després de superar el play-off disputat a Gijón. (foto)
La Lliga Acevol (des de 1996)
La temporada 1996-97 suposa el debut del Club a la màxima categoria del voleibol estatal. Les condicions que acompanyen aquest debut no són del tot favorables i no s´aconsegueix cap patrocinador privat i l´equip és el més jove de tota la competició, amb 4 jugadors de 18 anys. Però la il·lusió i l´esforç dels jugadors i tècnics i el suport dels aficionats i comerciants de Sant Pere i Sant Pau, així com el de l´Ajuntament de Tarragona fan que l´equip aconsegueixi mantenir-se a la Lliga Acevol, després de superar el play-off de permanència i guanyar, per segona vegada consecutiva la Lliga Catalana (foto). Aquest èxit de la permanència del primer equip a la Lliga Acevol va ser acompanyat pel Campionat d´Espanya aconseguit per l´equip Juvenil Masculí i altres campionats catalans i provincials d´altres categories a la temporada on es celebrava el 15è aniversari del Club. (foto)
A la temporada 1997-98 continuava la progressió de l´equip. Es classifica a la 8ª posició a la Lliga Acevol, fet que va permetre disputar el play-off pel títol, on va caure en front del campió, l´Unicaja d´Almeria. Però l´èxit més important va venir a la Copa del Rei, on l´equip va aconseguir classificar-se, per primera vegada, per a la fase final d´aquesta competició on va caure en front del futur campió, de nou l´Unicaja d´Almeria. A més a més, van continuar els èxits dels equips de les categories base als diferents campionats (un altre cop títols catalans del Júnior, Juvenil, Cadet masculí i Cadet femení així com el campionat provincial del juvenil femení), i es va consolidar i augmentar l´estructura de formació i promoció del voleibol. (foto)
A la temporada 1998-99, l´evolució del primer equip a la Superlliga Acevol continua. Acaba la competició en 7a. posició i obté una victòria històrica a la seva pista en derrotar per primera vegada el Numancia Caja Duero de Soria que acabaria adjudicant-se el títol. Però és a la Copa del Rei un altre cop on s´obté una nova fita. La fase final d´aquesta competició es va celebrar a Calafell (Baix Penedès). Als quarts de final el Sant Pere i Sant Pau va guanyar el Granada i va jugar les semifinals contra el Ivesur de Málaga. El conjunt tarragoní va començar molt fort i es va adjudicar els dos primers sets, però la major experiència i l´aportació de la banqueta dels andalusos els van permetre capgirar el marcador i arribar a la final. Per la seva banda, l´equip Cadet femení va revalidar el seu Campionat de Catalunya, demostrant la fortalesa del voleibol base del Club.
D´Europa a la FEV (1999 - 2002)
La temporada 1999-2000 torna a ser històrica pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. No es produeixen grans canvis a la plantilla i la feina del tècnic Vladimir Bogoevski consolida l´evolució de l´equip, que acaba la fase regular de la Lliga en 4a. posició, empatat amb el 3r. classificat, l´Ivesur de Málaga, que només supera els tarragonins per un set en el còmput total.
Aquesta classificació atorga el dret de jugar el play-off pel títol. El rival és el Unicaja de Almería.
Una setmana abans de començar l´eliminatòria es juga la Copa del Rei a El Ejido (Almería). El Sant Pere i Sant Pau no pot repetir l´excel·lent paper de la temporada anterior, on va arribar a les semifinals, en caure a quarts de final contra el Pepsi Asturvisa de Gijón. De tota manera, el fet que la final d´aquesta competició la guanyi el Unicaja de Almería en front el Numancia Caja Duero de Soria, fa que el Sant Pere i Sant Pau aconsegueixi la seva classificació per a jugar una competició europea, fita mai aconseguida en la història esportiva de la ciutat de Tarragona.
Així, doncs, el play-off contra el Unicaja de Almería tenia tots els atractius possibles. El pavelló de Sant Pere i Sant Pau es va omplir com mai per veure el primer partit de l´eliminatòria entre el conjunt tarragoní, que volia celebrar la seva plaça europea, i el nou campió de Copa.
El partit no va decebre i va ser tremendament intens. No es va resoldre fins al 5è. i definitiu set, desprès de dues hores i mitja d´emoció. Va guanyar, finalment, el Unicaja per 3 sets a 2 amb uns parcials de 26-28,28-26,24-26,25-21 i 13-15.
El conjunt andalús va sentenciar l´eliminatòria a la seva pista i va acabar adjudicant-se el títol.
Però l´èxit del primer equip no va venir sol. El segon equip del Club, el junior masculí, amb una plantilla formada exclusivament per jugadors de casa i sota la direcció de José A. González, va assolir l´ascens a la 1a. Divisió Nacional (la tercera categoria del voleibol estatal), en adjudicar-se de forma brillant el play-off que es va disputar a Cartagena.
L´equip juvenil masculí, per la seva banda, va assolir la 3a. posició al Campionat de Catalunya i els equips femenins es van consolidar a les seves categories.
A la temporada 2000-2001, malgrat la participació a una competició europea, el club veu frenada la seva progressió. L´economia condiciona la composició de l´equip. Jordi Gens, Genni Da Silva, Christian Grijalbo i Goran Aleksov causen baixa i només s’incorporan Dan Fisher, col•locador estadounidenc que disputarà molts partits com a rematador a causa de la mancança d’efectius, i el jove atacant Rubén Antequera.
A la lliga les coses no van anar bé i l’equip va salvar la categoria in extremis, patint fins a la darrera jornada.
El fet més positiu de la temporada va ser, sens dubte, la participació a la Copa CEV. El club va aconseguir l’organització d’un dels tornejos de la 2a fase de la competició. Entre el 24 i el 26 de novembre de 2000, el Pavelló de Sant Pere i Sant Pau va viure jornades de gran voleibol amb la presència del Paphiakos Pahos de Xipre, el Hagebau Innsbruck d’Àustria i el Noliko Maaseik de Bèlgica, que es va adjudicat el torneig i que disputaria la final de la competició.
En acabar la temporada, Alfonso Periáñez deixa la presidència del Club, i cedeix el càrrec a Enrique María.
La temporada 2001-2002 acaba amb el descens de l’equip a la lliga FEV. L’equip es reforça amb l’arribada dels col•locadors Roger Ferregüela i Enric Bescós que substitueixen Jordi Vives i Dan Fisher. També s’incorporen Álex Vadnov, que torna a Tarragona després de tres anys, i Edmon Solanas. L’equip es mostrarà sempre molt irregular. Guanya la Lliga Catalana però a la competició estatal protagonitza una molt dolenta segona volta que el condemna al play-off per la permanència, on ja no seria capaç de remuntar la situació.
A nivell institucional, Enrique María deixa el càrrec a mitja temporada i el substitueix Agustí Gasol.
L´any 1977, un grup de pares del Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau de la ciutat de Tarragona, encapçalats per Alfonso Periáñez, decideix fomentar la pràctica del voleibol.
A la temporada 1979-80, l´equip infantil masculí del Col·legi assoleix el Sots-campionat de Catalunya (foto). Aquest èxit i el gran nombre de practicants en edat escolar fan que, el 23 d´abril de 1982, dins del propi Col·legi, es formalitzi l´Acta Constitucional del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau.
Durant els dos anys següents, es compaginen les competicions escolars i federades, utilitzant les instal·lacions esportives del Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau gràcies al suport de la seva Associació de Pares, del seu Claustre de professors i de l´Ajuntament de Tarragona. (fotos)
El palmarès d´aquesta etapa contempla 11 títols escolars (7 de masculins i 4 de femenins), 2 Sots-campionats escolars de Catalunya i, a nivell federat, 11 Campionats provincials (a les categories cadet i juvenil, tant masculina com femenina). (foto)
Del primer equip a la Lliga Acevol (1984-1996)
A l´any 1984, es constitueix el primer equip Sènior Absolut, sota la direcció de José Ángel González. L´equip assoleix, dins de la seva primera temporada, el Campionat Provincial i l´ascens a la 3ª divisió. (foto)
A la temporada 1985-86, l´equip queda campió imbatut de 3ª Divisió i juga, per primera vegada, la fase d´ascens a 2ª Divisió. Ascens que s´assolirà a la següent temporada, la 1986-87 (foto). La nova categoria genera un nou problema al Club, que fins aleshores continuava competint i entrenant a les instal·lacions del Col·legi públic, en exigir una pista coberta per a la celebració dels partits. Aquest fet va provocar que l´equip hagués de buscar un pavelló per a poder competir. La manca de recursos obliga a adoptar solucions sempre provisionals. S´ha d´abandonar el barri de Sant Pere i Sant Pau per a jugar els partits i els pavellons no són sempre els més adients, com la temporada que es va fer servir una discoteca de El Morell (Tarragonès).
Amb aquests inconvenients, a les següents temporades no s´assoleix cap ascens, tot i que es consolida l´equip a 2ª Divisió. Tanmateix, durant aquest període, es reforça la base del Club amb equips infantils, cadets i un excel·lent juvenil. A més a més, es creen Campus i Escoles de Voleibol que ajuden a difondre aquest esport (foto). L´any 1990 s´inaugura, finalment, el Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau i l´equip torna a competir al seu barri. (foto)
La temporada 1991-92 suposa el campionat de 2ª Divisió i l´ascens a 1ª Divisió en superar el play-off que es va disputar, precissament, al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau (foto). A la nova categoria l´equip comptarà per primera vegada amb dos jugadors estrangers: Oleg Gubarev i Ilmers Naglis. (foto)
Amb el suport de l´Ajuntament de Tarragona, el Club continua amb la seva tasca de formació i difusió del voleibol, així com la competició a tots els nivells, aconseguint dos Campionats de Catalunya consecutius (1993-94 i 1994-95) a la categoria cadet masculí, base del futur equip juvenil que aconseguiria el Campionat d´Espanya. (fotos)
La temporada 1995-96 esdevé històrica per a la jove institució. Sota la direcció de Vladimir Bogoevski s´assoleixen la Lliga Catalana, el campionat de 1ª Divisió i l´ascens a la Divisió d´Honor, la màxima categoria del voleibol estatal, després de superar el play-off disputat a Gijón. (foto)
La Lliga Acevol (des de 1996)
La temporada 1996-97 suposa el debut del Club a la màxima categoria del voleibol estatal. Les condicions que acompanyen aquest debut no són del tot favorables i no s´aconsegueix cap patrocinador privat i l´equip és el més jove de tota la competició, amb 4 jugadors de 18 anys. Però la il·lusió i l´esforç dels jugadors i tècnics i el suport dels aficionats i comerciants de Sant Pere i Sant Pau, així com el de l´Ajuntament de Tarragona fan que l´equip aconsegueixi mantenir-se a la Lliga Acevol, després de superar el play-off de permanència i guanyar, per segona vegada consecutiva la Lliga Catalana (foto). Aquest èxit de la permanència del primer equip a la Lliga Acevol va ser acompanyat pel Campionat d´Espanya aconseguit per l´equip Juvenil Masculí i altres campionats catalans i provincials d´altres categories a la temporada on es celebrava el 15è aniversari del Club. (foto)
A la temporada 1997-98 continuava la progressió de l´equip. Es classifica a la 8ª posició a la Lliga Acevol, fet que va permetre disputar el play-off pel títol, on va caure en front del campió, l´Unicaja d´Almeria. Però l´èxit més important va venir a la Copa del Rei, on l´equip va aconseguir classificar-se, per primera vegada, per a la fase final d´aquesta competició on va caure en front del futur campió, de nou l´Unicaja d´Almeria. A més a més, van continuar els èxits dels equips de les categories base als diferents campionats (un altre cop títols catalans del Júnior, Juvenil, Cadet masculí i Cadet femení així com el campionat provincial del juvenil femení), i es va consolidar i augmentar l´estructura de formació i promoció del voleibol. (foto)
A la temporada 1998-99, l´evolució del primer equip a la Superlliga Acevol continua. Acaba la competició en 7a. posició i obté una victòria històrica a la seva pista en derrotar per primera vegada el Numancia Caja Duero de Soria que acabaria adjudicant-se el títol. Però és a la Copa del Rei un altre cop on s´obté una nova fita. La fase final d´aquesta competició es va celebrar a Calafell (Baix Penedès). Als quarts de final el Sant Pere i Sant Pau va guanyar el Granada i va jugar les semifinals contra el Ivesur de Málaga. El conjunt tarragoní va començar molt fort i es va adjudicar els dos primers sets, però la major experiència i l´aportació de la banqueta dels andalusos els van permetre capgirar el marcador i arribar a la final. Per la seva banda, l´equip Cadet femení va revalidar el seu Campionat de Catalunya, demostrant la fortalesa del voleibol base del Club.
D´Europa a la FEV (1999 - 2002)
La temporada 1999-2000 torna a ser històrica pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. No es produeixen grans canvis a la plantilla i la feina del tècnic Vladimir Bogoevski consolida l´evolució de l´equip, que acaba la fase regular de la Lliga en 4a. posició, empatat amb el 3r. classificat, l´Ivesur de Málaga, que només supera els tarragonins per un set en el còmput total.
Aquesta classificació atorga el dret de jugar el play-off pel títol. El rival és el Unicaja de Almería.
Una setmana abans de començar l´eliminatòria es juga la Copa del Rei a El Ejido (Almería). El Sant Pere i Sant Pau no pot repetir l´excel·lent paper de la temporada anterior, on va arribar a les semifinals, en caure a quarts de final contra el Pepsi Asturvisa de Gijón. De tota manera, el fet que la final d´aquesta competició la guanyi el Unicaja de Almería en front el Numancia Caja Duero de Soria, fa que el Sant Pere i Sant Pau aconsegueixi la seva classificació per a jugar una competició europea, fita mai aconseguida en la història esportiva de la ciutat de Tarragona.
Així, doncs, el play-off contra el Unicaja de Almería tenia tots els atractius possibles. El pavelló de Sant Pere i Sant Pau es va omplir com mai per veure el primer partit de l´eliminatòria entre el conjunt tarragoní, que volia celebrar la seva plaça europea, i el nou campió de Copa.
El partit no va decebre i va ser tremendament intens. No es va resoldre fins al 5è. i definitiu set, desprès de dues hores i mitja d´emoció. Va guanyar, finalment, el Unicaja per 3 sets a 2 amb uns parcials de 26-28,28-26,24-26,25-21 i 13-15.
El conjunt andalús va sentenciar l´eliminatòria a la seva pista i va acabar adjudicant-se el títol.
Però l´èxit del primer equip no va venir sol. El segon equip del Club, el junior masculí, amb una plantilla formada exclusivament per jugadors de casa i sota la direcció de José A. González, va assolir l´ascens a la 1a. Divisió Nacional (la tercera categoria del voleibol estatal), en adjudicar-se de forma brillant el play-off que es va disputar a Cartagena.
L´equip juvenil masculí, per la seva banda, va assolir la 3a. posició al Campionat de Catalunya i els equips femenins es van consolidar a les seves categories.
A la temporada 2000-2001, malgrat la participació a una competició europea, el club veu frenada la seva progressió. L´economia condiciona la composició de l´equip. Jordi Gens, Genni Da Silva, Christian Grijalbo i Goran Aleksov causen baixa i només s’incorporan Dan Fisher, col•locador estadounidenc que disputarà molts partits com a rematador a causa de la mancança d’efectius, i el jove atacant Rubén Antequera.
A la lliga les coses no van anar bé i l’equip va salvar la categoria in extremis, patint fins a la darrera jornada.
El fet més positiu de la temporada va ser, sens dubte, la participació a la Copa CEV. El club va aconseguir l’organització d’un dels tornejos de la 2a fase de la competició. Entre el 24 i el 26 de novembre de 2000, el Pavelló de Sant Pere i Sant Pau va viure jornades de gran voleibol amb la presència del Paphiakos Pahos de Xipre, el Hagebau Innsbruck d’Àustria i el Noliko Maaseik de Bèlgica, que es va adjudicat el torneig i que disputaria la final de la competició.
En acabar la temporada, Alfonso Periáñez deixa la presidència del Club, i cedeix el càrrec a Enrique María.
La temporada 2001-2002 acaba amb el descens de l’equip a la lliga FEV. L’equip es reforça amb l’arribada dels col•locadors Roger Ferregüela i Enric Bescós que substitueixen Jordi Vives i Dan Fisher. També s’incorporen Álex Vadnov, que torna a Tarragona després de tres anys, i Edmon Solanas. L’equip es mostrarà sempre molt irregular. Guanya la Lliga Catalana però a la competició estatal protagonitza una molt dolenta segona volta que el condemna al play-off per la permanència, on ja no seria capaç de remuntar la situació.
A nivell institucional, Enrique María deixa el càrrec a mitja temporada i el substitueix Agustí Gasol.
